INTRODUCCIÓ

La societat feudal presentava unes grans desigualtats. Estava dividida en estaments, uns grups socials dels quals es formava part per naixement i durant tota la vida.

      D’una banda, hi havia els privilegiats. Dintre d’aquests s’hi distingien dos estaments o ordres:

-        La noblesa, que es dedicava a la defensa militar i a la guerra.

-       El clero, capellans i monjos, dedicats a l'oració i a l'Església .Era un sector petit de la població, però gaudien de tots els privilegis, posseïen una part important de les terres (feus) i detenien el poder militar, econòmic i religiós.

D'altra banda, hi havia l'estament o ordre dels no privilegiats:

Segons l'activitat que duien a terme, es diferenciaven en:

-       Pagesos, que eren la immensa majoria de la població.

-       Artesans, que constituïen un sector molt reduït

Tenien com a funció treballar i mantenir els altres dos estaments. Hi estaven sotmesos i no tenien cap mena de dret.

REIS
 

La toga (llarga tela que s’embolica en el cos) que va caracteritzar  la indumentària masculina del ciutadà de les primeres èpoques romanes, sota d’aquesta peça, com roba interior s’usava la rúnica de llana, mentre la dona casada lluïa l’estola, semblant a la toga masculina, i cobria les espatlles amb la palla. Es van seguir usant les capes de llana rectangulars (clàmides) adquirint major amplitud. Els bàrbars usaven generalment dos tons de roba, el costat esquerre no era del mateix color que el dret.

CAVALLERS

Estava formada per:

• Dos camises.
• Dos pars de calces de burell.
• Un saig.
• Dos calçons.
• Una capa.
• Una pelliça (peça coberta de pell).
• Dos mants (un per a l' hivern i un altre per a l'estiu).
• Un cinturó ample de cuiro.
• Dos bonets.
• Una túnica de manegues estretes.
• Un elm
• Anaven armats d’una llança, una maça, i una espasa per al cos a cos.

HOMES

El tipus de vestits més elaborats de l’època per l’home era el vestit talar, que es componia de dues túniques superposades i la de baix era més llarga. Dintre del vestit talar s’hi troba el vestit brial, que es vestia sobre una camisa i era més luxós, ja que la tela més llarga solia tenir més qualitat. També hi havia altres vestits que es revestien amb pell i servien per cobrir les túniques. Aquests vestits podien ser elaborats amb llana, lli i, al Regne de Lleó, també es podien elaborar amb seda de colors. També es podien decorar amb tires, possiblement bordades.

DONES

LES  DONES  POBRES:

Portaven un vestit fet de teixit groller i poc treballat de lli i/o llana. Normalment de color marró, que era el color que s’obtenia quan es feia la tela. Per abrigar-se es feien elles mateixes la roba fetes amb llana, que eren vestits que es posaven a sobre. I per sortir al carrer es posaven capa.

LES DONES RIQUES:

Portaven vestits amb colors més vius perquè es podien pagar la tela, també per abrigar-se, portaven un altre vestit a sobre i una capa per sortir al carrer. Les teles eren de teixits rics i treballats, com la seda, brodats d’or, pedreria incrustada (perles, pedres precioses...).
Les sabates també podien ser treballades amb materials de qualitat, com la pell de vedell amb seda, filigranes d’or, pedres precioses i perles.

NENS:

Els nens, eren vestits indistintament, las llargues túniques, no permitien distingir entre un sexe i l’altre. Segons alguns estudis, a partir del segle XIII, es va començar  a elaborar un vestuari menys restrictiu y més còmode. Gradualment, els nens, van deixar de portar una rèplica en miniatura de la roba dels seus pares.

CURIOSITATS

A l'edat mitjana les dames portaven uns pentinats elevats i molt treballats.
Per altre banda les dones del poble duien uns pentinats senzills com pot ser una cua, un recollit o simplement deixat anar.